sábado, 26 de septiembre de 2020

GOTA DE TEMPS │ GOTA DE TIEMPO

Imagen FB de Pere Bessó




GOTA DE TEMPS

 

 

En la gota de temps de l’espill dessagnem els abismes del rellotge
i els amulets en flames del subconscient.
En la sal negada de les nostres illades, la pulsació del somiat,
potser la sequera i el seu ofici de guaita. Potser el desviscut.
Potser les mans que contenen la matèria ungida,
el viu del pols, cada vertigen abissal de la marea,

l’ombra costa avall en la posta dels pressentiments.
A l’armari de la gota, sempre els ardits del calendari
i l’efímer que es filtra en la ansietat, com a eternitat breu.
A la fi, em quede amb el gaudi del mirall
Sense cap pertinença, sense res que retinga l’alfabet de l’ala.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 


GOTA DE TIEMPO

 

 

En la gota de tiempo del espejo desangramos los abismos del reloj
y los amuletos en llamas del subconsciente.
En la sal anegada de nuestros ijares, la pulsación de lo soñado,
tal vez la sequía y su oficio de vigía. Tal vez los desvivido.
Tal vez las manos que contienen la materia ungida,
lo vivo del pulso, cada vértigo abisal de la marea, la sombra cuesta
abajo en la posta de los pálpitos.
En el armario de la gota, siempre los ardides del calendario
y lo efímero que se filtra en la ansiedad, como eternidad breve.
Al final, me quedo con el goce del espejismo
sin ninguna pertenencia, sin nada que retenga el alfabeto del ala.
.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga



 

No hay comentarios: