martes, 29 de septiembre de 2020

ÉS DIFUSA LA LLUM│ ES DIFUSA LA LUZ

Imagen FB de Pere Bessó



ÉS DIFUSA LA LLUM

 

 

Y en esta hora fría, en que la tierra

trasciende a polvo humano y es tan triste,

quisiera yo tocar todas las puertas,

César Vallejo

 

 

Em quede en les paraules d’avui; tot i això, és difusa la llum, fosc el crit als quatre orificis del temps. Una boirina d’angúnia il·lumina l’esperanca, cap allà el quinqué cec dels ofecs. Lent i solitari el sucre de la llàntia a la porta esquívola del pit. La nit amarga de les paraules i la seua vestidura tetelque, i el seu llarg cuc d’ombres, em recorda les guitzes delirants de les finestres, la gota de respiració en la closca immòbil de l’inconclús. Tremole davant del rellotge de vidre dels ocells.

.

Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

ES DIFUSA LA LUZ

 

 

Y en esta hora fría, en que la tierra

trasciende a polvo humano y es tan triste,

quisiera yo tocar todas las puertas,

César Vallejo

 

 

Me quedo en las palabras de hoy; aun así, es difusa la luz, oscuro el grito en los cuatro orificios del tiempo. Una neblina de angustia ilumina la esperanza, hacia allá el quinqué ciego de los ahogos. Lento y solitario el azúcar de la lámpara en la puerta esquiva del pecho. La noche amarga de las palabras y su vestidura tetelque, y su largo gusano de sombras, me recuerda las coces delirantes de las ventanas, la gota de respiración en la cáscara inmóvil de lo inconcluso. Tiemblo frente al reloj de vidrio de los pájaros.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: