viernes, 29 de mayo de 2020

TANTS IMPOSSIBLES

Imagen FB de Pere Bessó





TANTS IMPOSSIBLES




Als voltants del minut, les càbales darrere de les finestres.
Com seria un parpellei enmig dels quatre punts cardinals
entre la nit i la llum que acacem?
En realitat un busca la llibertat removent velles clavegueres,
un ronc de tendresa en una lluna de buits,
una estació on còmodament es puguen tallar les ungles.
Però la llibertat tan sols és un esbarzer d’utopies masegat pel tràfec.
De vegades la rosada em llepa la cara com a un gos.
Ara entre tants impossibles, ja no sé en quin lloc és la mar,
on comença, on l’infant i els sil·logismes del coixí.
Passen les setmanes i aqueixos somnis ferotges de l’espera,
rosegue la resplendor en un agrunsador d’estrepitós infinit.
En la teua plana els llavis equidistants de l’ardor i les burilles
que finalment arrossega el vent cap a les cunetes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





TANTOS IMPOSIBLES




En los alrededores del minuto, las cábalas detrás de las ventanas.
¿Cómo sería un parpadeo en medio de los cuatro puntos cardinales
entre la noche y la luz que perseguimos?
En realidad uno busca la libertad removiendo viejas alcantarillas,
un ronquido de ternura en una luna de vacíos,
una estación donde cómodamente se puedan cortar las uñas.
Pero la libertad es sólo una zarza de utopías ajada por el tráfago.
A veces el rocío me lame la cara como a un perro.
Ahora entre tantos imposibles, ya no sé en qué sitio está el mar,
dónde comienza, dónde el niño y los silogismos de la almohada.
Pasan las semanas y esos sueños feroces de la espera,
mordisqueo el resplandor en un columpio de estrepitoso infinito.
En tu llanura los labios equidistantes del ardor y las colillas
que al final arrastra el viento hacia las cunetas.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: