DRAMATITZACIÓ DE LA INFINITUD

Imagen FB de Pere Bessó

DRAMATITZACIÓ DE LA INFINITUD

Per si de cas, ací les aigües servides enfonsades al meu paladar.
Les mateixes aigües brutes que pul·lulen per tot arreu,
fins que es tornen llàgrima o dubtós plaer
de traus sinistres: tot és tortuós a través d’aquesta mena
d’exili quotidià, les esperances minvades pel tall
de l’alè pudent, la nuesa a llom per la voracitat de tantes
mutilacions a mans salves, o els filferros de la malenconia.
Damunt del muntonet de semen de l’ebriesa,
les disfuncions mentals de les investidures, o els esfínters
retinguts pel fred repetit de la finitud de les obcecacions.
Sempre restem a mercè que ens menten tots els dies.
De fet ens fan caminar amb amenaces diverses fal·làcies.
També ens dramatitzen l’esperit amb diferents disfresses
fins al punt de trepidar en la infinitud.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DRAMATIZACIÓN DE LA INFINITUD

Por si acaso, aquí las aguas servidas hundidas en mi paladar.
Las mismas aguas sucias que pululan por doquier,
hasta que se convierten en una lágrima o en dudoso placer
de ojales siniestros: todo es tortuoso a través de esta especie
de exilio cotidiano, las esperanzas cercenadas por el filo
del mal aliento, la desnudez a cuestas por la voracidad de tantas
mutilaciones a mansalva, o los alambres de la melancolía.
Sobre el montoncito de semen de la ebriedad,
las disfunciones mentales de las investiduras, o los esfínteres
retenidos por el frío repetido de la finitud de las obcecaciones.
Siempre estamos a merced de que nos mientan todos los días.
De hecho nos hacen caminar con amenazas diversas falacias.
También nos dramatizan el espíritu con diferentes disfraces
hasta el punto de trepidar en la infinitud.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga