domingo, 2 de febrero de 2020

PEDRA FAMILIAR

Imagen FB de Pere Bessó





PEDRA FAMILIAR




Hui calla el silenci des de la tomba de ma mare. Em parla reiteradament des del fèretre, o d’aquella pedra del llit que s’obri per a veure’s invisible. Damunt dels muscles la fidel fusió d’un llarg abisme que no abaste a llegir enmig del fred d’aquesta llum. Ací l’asfíxia trenca el groc penúltim de la rosa que existeix com un grapat d’ombres en la boca. Sovint un sol cadàver avança com un tren trencat als ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PIEDRA FAMILIAR




Hoy calla el silencio desde la tumba de mi madre. Me habla reiteradamente desde el féretro, o de aquella piedra del lecho que se abre para verse invisible. Sobre los hombros la fiel fusión de un largo abismo que no alcanzo a leer en medio del frío de esta luz. Aquí la asfixia rompe el amarillo penúltimo de la rosa que existe como un puñado de sombras en la boca. A menudo un solo cadáver avanza como un tren roto en los ojos.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: