CIUTAT DEL CONFÍ

Imagen Pinterest

CIUTAT DEL CONFÍ

Caminem entre ocells que es confonen amb els còdols:
cada vegada ens resulta més sobrenatural la ciutat que cava
en els nostres ulls. La ciutat que gira com a espectacle.
Ja hem deixat de sentir compassió entre les tantes imatges
sinistres que ens envolten: només l’eco del confí indiscernible.

Ací emmalaltim d’ocells dissecats, descalços d’amor,
malalts de somiar i enfonsar-nos en el somni.
Malalts dels límits que ens imposen els carrers estrets.
(A voltes mossegue la molsa que s’alça entre les teues cuixes,
o colpege la sang que estreny el desig.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CIUDAD DEL CONFÍN

Caminamos entre pájaros que se confunden con los guijarros:
cada vez nos resulta más sobrenatural la ciudad que cava
en nuestros ojos. La ciudad que gira como espectáculo.
Ya hemos dejado de sentir compasión entre las tantas imágenes
siniestras que nos rodean: solo el eco del confín indiscernible.
Aquí enfermamos de pájaros disecados, descalzos de amor,
enfermos de soñar y hundirnos en el sueño.
Enfermos de los límites que nos imponen las calles estrechas.
(A veces muerdo el musgo que se levanta entre tus muslos,
o golpeo la sangre que aprieta el deseo.)
.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga