DAVANT DE L’ESPILL

Imagen FB de Pere Bessó

DAVANT DE L’ESPILL

Davant de l’espill, els domicilis de la memòria i la rúbrica d’un país sense ales. Sempre resulta rara la cambra buida, sense portes ni finestres. Ací els rastres d’una febre esquerdada i l’abstracció inefable de les teues cames i la còpula escampada fins a caure als turmells. El país és rar fins i tot amb el seu clítoris de verda remor; cada covatxa és una destinació on abeura el dolor. En el fons és una absència de tinta o només un nombre d’ombres decrèpites. Quelcom em diu, en secret, que el deliri és el degollament de les paraules en el cos que sobrevola en la nit.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ANTE EL ESPEJO

Ante el espejo, los domicilios de la memoria y la rúbrica de un país sin alas. Siempre resulta raro el cuarto vacío, sin puertas ni ventanas. Ahí los rastros de una fiebre agrietada y la abstracción inefable de tus piernas y la cópula desparramada hasta caer en los tobillos. El país es raro aun con su clítoris de verde murmullo; cada covacha es un destino donde abreva el dolor. En el fondo es una ausencia de tinta o solo un número de sombras decrépitas. Algo me dice, en secreto, que el delirio es el degüello de las palabras en el cuerpo que sobrevuela en la noche.

.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga