jueves, 6 de febrero de 2020

PUNT CEC

Imagen FB de Pere Bessó





PUNT CEC




Mirava des de la finestra el corc vençut dels darrers anys.
I era real aquell bisturí del vent retallant els ulls,
Una burilla d’emocions vociferava als retrovisors del dejuni,
un laberint de fulles feia permeable els sedassos del pa de cada batec.
De vegades una flassada era recurrent entre tants insectes:
Un més enllà fosc enmig de l’imaginari d’alguna porta.
Ací comptava les nits i tots els dimonis domèstics,
tot el viatge amb mocadors de la perplexitat.
A les sabates, aquell onatge de morts, la sal fosa en la roba,
el peix violeta somorgollat als albellons, la gota del zodíac
com xal de tul en la boirina implacable de la fossa.
A la tipografia de les dents, el pètal mercenari del vinagre
i la seua flaire d’estovalles destintades. I la seua agenda de saliva.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PUNTO CIEGO




Miraba desde la ventana la carcoma vencida de los años postreros.
Y era real aquel bisturí del viento cercenando los ojos,
una colilla de emociones vociferaba en los retrovisores del ayuno,
un laberinto de hojas permeaba los cedazos del pan de cada latido.
A veces una cobija era recurrente entre tantos insectos:
Un más allá oscuro en medio del imaginario de alguna puerta.
Ahí contaba las noches y todos los demonios domésticos,
todo el viaje con pañuelos de la perplejidad.
En los zapatos, aquel oleaje de muertos, la sal derretida en la ropa,
el pez violeta sumergido en los calcañales, la gota del zodíaco
como un perraje de tul en la neblina implacable de la fosa.
En la tipografía de los dientes, el pétalo mercenario del vinagre
y su aroma de mantel desteñido. Y su agenda de saliva.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga


No hay comentarios: