domingo, 2 de febrero de 2020

PINTURA DE LA VOLENÇA

Imagen FB de Pere Bessó





PINTURA DE LA VOLENÇA




En el fons només podem rescatar el brunzir de les guitzades
i la sembra esgotada a l’alçada del pit.
Res més sinistre que descendir a l’escriptura de la terra
sense dilucidar la narrativa del cudol o els esbarzerars:
camine sense tornar mai a casa. Mai a la suor expirada
de la despulla. Mai a la pluja de desastres o al domini saquejat
de l’entrecuix, o al cos de soledat en què pense.
Quelcom és pell al meu paladar quan es fa de nit:
sempre sobrevius a aquest crit sense roba i a la meua intempèrie.
Sempre és subterrània aquesta set que patesc encara que res no passe.
Hi ha setmanes ací de la teua sang esbargides en el meu cos.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PINTURA DE LA QUERENCIA




En el fondo solo podemos rescatar el zumbido de las coces
y la siembra agotada a la altura del pecho.
Nada más siniestro que descender a la escritura de la tierra
sin dilucidar la narrativa del guijarro o los chiriviscos:
camino sin regresar nunca a casa. Nunca al sudor expirado
del despojo. Nunca a la lluvia de desastres o al dominio saqueado
de las entrepiernas, o al cuerpo de soledad en el que pienso.
Algo es piel en mi paladar cuando anochece:
siempre sobrevives a este grito sin ropa y a mi intemperie.
Siempre es subterránea esta sed que padezco aunque nada pase.
Hay semanas aquí de tu sangre desparramadas en mi cuerpo.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: