viernes, 10 de enero de 2020

RANERA DEL FULLATGE

Imagen FB de Pere Bessó





RANERA DEL FULLATGE




De vegades només un cresol enmig de la filera de pins.
Un fullatge de raneres ens abraça en la nit: ací les ales
cremants del paradís al·legòric.
Ací els exorcismes de la séquia de brases que ens deixa la boca.
Ací els engonals blancs al paladar del vent.
Ací l’èter suplicant dels ventalls dels porus i la seua llengua
de tren incendiat, les cuixes de les fulles del vaivé.
Ací el cel reduït a dos cossos.
Ací una i altra vegada i en la humitat dels espills.
En la nuesa abissal de l’alè l’aroma fermentat del camí.
En la foscor, el murmuri i l’udol de algun gos al lluny.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTERTOR DEL FOLLAJE




A veces solo un candil en medio de la hilera de pinos.
Un follaje de estertores nos abraza en la noche: ahí las alas
quemantes del paraíso alegórico.
Ahí los exorcismos de la acequia de brasas que nos deja la boca.
Ahí las ingles blancas en el paladar del viento.
Ahí el éter suplicante de los abanicos de los poros y su lengua
de tren incendiado, los muslos de las hojas del vaivén.
Ahí el cielo reducido a dos cuerpos.
Ahí una y otra vez en la humedad de los espejos.
En la desnudez abisal del aliento el aroma fermentado del camino.
En la oscuridad, el susurro y el aullido de algún perro a lo lejos.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: