viernes, 31 de enero de 2020

ESTAT DE PARANOIA

Imagen FB de Pere Bessó





ESTAT DE PARANOIA




Era com castrar la set en una daga d’erms, o cremar en la histèria del llenguatge de certs estats de paranoies. (Puc parlar a la vorera dels teus encaixos i besar totes les possibilitats fins al cansament; també puc abandonar-me en el mugró d’un somriure, quelcom semblant com al llit d’un manicomi.) Sonen melodies abandonades al meu pit, sants sorolls, nits que creixen als cartrons del sexe, horribles dies de setmana, potser àvids trens com pits al meu món dosificat d’analgèsics. Aquella xicona es pergué als carrers de les meues recordacions. Era d’esperar-se així el designi.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTADO DE PARANOIA




Era como castrar la sed en una daga de páramos, o arder en la histeria del lenguaje de ciertos estados de paranoias. (Puedo hablar al borde de tus encajes y besar todas las posibilidades hasta el cansancio; también puedo abandonarme en el pezón de una sonrisa, algo así como en la cama de un manicomio.) Suenan melodías abandonadas en mi pecho, santos ruidos, noches que crecen en los cartones del sexo, horrendos días de semana, acaso ávidos trenes como pechos en mi mundo dosificado de analgésicos. Aquella muchacha se perdió en las calles de mis recordaciones. Era de esperarse así el designio.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: