viernes, 31 de enero de 2020

PERENNITAT INSOLUBLE

Imagen Pinterest





PERENNITAT INSOLUBLE




La llum de la nit baveja en les meues costelles, baveja en el acordió líquid de les meues pol·lucions, en el mar de l’irresistible. Baveja tantes vegades com l’olor del deliri i la seua humida carne de vertigen. Al moment d’expulsar la meua última paraula, em sobrevé el llindar de la placenta, la pèrdua dels meus pensaments. Les estafes perennes que em fa l’amor. (Jure que el blau del cel esborra tot el meu dolor, malgrat les ornamentacions baldades en les voravies, o la pèrdua dels meus anys.) Més d’hora que tard, també babegen els meues desastres davant d’aquella finestra de les meues febres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PERENNIDAD INSOLUBLE




La luz de la noche babea en mis costillas, babea en el acordeón líquido de mis poluciones, en el mar de lo irresistible. Babea tantas veces como el olor del delirio y su húmeda carne de vértigo. Al momento de expulsar mi última palabra, me sobreviene el umbral de la placenta, la pérdida de mis pensamientos. Las estafas perennes que me hace el amor. (Juro que el azul del cielo borra todo mi dolor, pese a las tullidas ornamentaciones en las aceras, o el extravío de mis años.) Más temprano que tarde, también babean mis desastres frente a aquella ventana de mis fiebres.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: