DESENCONTRE AMB LA LLUM

Imagen FB de Pere Bessó

DESENCONTRE AMB LA LLUM

Davant del desencontre amb la llum, aquest argent viu al pit.
Cada vegada muden els amants en la tempesta de les setmanes:
Damunt de les llambordes del cerç nocturn, el fred orb del ciment
i els seus comensals de cendra petrificada.
De vegades és només el núvol cec que deixa als ulls la seua bicicleta grisa,
o les impudícies que graten l’horitzó i tomben els ocells.
De vegades ric davant de la densitat de qualsevol carrer:
en quin món no governen les terribles destrals de la por?
En quin filferro es poden penjar els centímetres de fetor,
o el pànic que ens acarona amb la seua mà negra?
Al nostre voltant, els desencontres i clavegueres a l’ordre

del dia a dia, com el mercat dels esparadraps a la boca.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DESENCUENTRO CON LA LUZ

Ante el desencuentro con la luz, este azogue en el pecho.
Cada vez mutan los amantes en la tormenta de las semanas:
sobre los adoquines del cierzo nocturno, el frío ciego del cemento
y sus comensales de ceniza petrificada.
A veces es solo la nube ciega que deja en los ojos su bicicleta gris,
o las impudicias que arañan el horizonte y tumban los pájaros.
A veces río frente a la densidad de cualquier calle:
¿en qué mundo no gobiernan las terribles hachas del miedo?
¿En qué alambre se pueden colgar los centímetros de hediondez,
o el pánico que nos acaricia con su mano negra?
Alrededor nuestro, los desencuentros y alcantarillas a la orden
del día a día, como el mercado de los esparadrapos en la boca.
.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga