domingo, 12 de enero de 2020

ENIGMA DE LA CONTEMPLACIÓ

Imagen FB de Pere Bessó





ENIGMA DE LA CONTEMPLACIÓ




Entre les reixes de boira veig els cementiris cap al tard dels jardins. És una mar grisa que es confon amb la llunyania. Desmaien les rellotgeries en cada paraula, la soledat que juga amb els vells balcons de la infància, la sal fins al coll amb cert cinisme. Calle davant de la duresa. Ací fan mal els cavalls perennes del temps i, al seu torn, la transitorietat de la fusta. Tot el que anomenem i deixa la seua empremta com un dolç arpó al pit.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ENIGMA DE LA CONTEMPLACIÓN




Entre las verjas de niebla veo los cementerios atardecidos de los jardines. Es un mar gris que se confunde con la lejanía. Desmayan las relojerías en cada palabra, la soledad que juega con los viejos balcones de la infancia, la sal hasta el cuello con cierto cinismo. Callo frente a la dureza. Aquí duelen los caballos perennes del tiempo y, a su vez, la transitoriedad de la madera. Todo lo que nombramos y deja su huella como un dulce arpón en el pecho.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: