lunes, 13 de enero de 2020

I EN AQUEST TRÀNSIT

Imagen pinterest





I EN AQUEST TRÀNSIT




I en aquest trànsit dels jocs de l’instint, ens ameren
de cadenats de peltre les bastides de l’absolut.
Aquestes formes cegues que s’adhereixen al cor com el fang.
En minuts un es confon amb el miratge de les pedres,
amb l’aire dens dels marcats i la gentada, amb paraules plogudes
o amb gotasses de sang que acumula la consciència.
Sempre es fa de nit quan vull explicar-me el tràfec, els dies,
camins, vigílies, el so de fòsfor de la teua absència:
estrany caminar pels carrers de Bret Harte, entre el disbarat
i els somnis que s’escriuen en la fulla d’infinit.
Finalment, el cap de carrer és un trèvol d’espills als ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




Y EN ESTE TRÁNSITO




Y en este tránsito de los juegos del instinto, nos empapan
de candados de peltre los andamios del absoluto.
Esas formas ciegas que se adhieren en el corazón como el barro.
En minutos uno se confunde con el espejismo de las piedras,
con el aire denso de los marcados y el gentío, con palabras llovidas
o con goterones de sangre que acumula la conciencia.
Siempre anochece cuando quiero explicarme el tráfago, los días,
caminos, vigilias, el sonido de fósforo de tu ausencia:
extraño caminar por la calles de Bret Harte, entre el desatino
y los sueños que se escriben en la hoja de infinito.
Al final, la bocacalle, es un trébol de espejos en los ojos.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: