martes, 17 de diciembre de 2019

OMBRA DE LA NIT

Imagen FB de Pere Bessó





OMBRA DE LA NIT




Mientras te hablaba yo, cambiaba sobre el agua
La sombra de los bosques,…
Ricardo Molina




Era verda la nit davall d’aquell arbre del torrent. Ací, la intensitat creixent del pelegrinatge, la música irracional del baf, el coixí lasciu i les seues acrobàcies, aquell món insurgent de degolles. Em parlaves empastifant els meus records. Sabem que el temps és aquest laberint de rovell en què incorren devotament els espills i que en acabant ens pessiga com una ombra de tova. (Sé que després del trem només ens restaria la gebrada immòbil del galop.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOMBRA DE LA NOCHE




Mientras te hablaba yo, cambiaba sobre el agua
La sombra de los bosques,…
Ricardo Molina




Era verde la noche debajo de aquel árbol del torrente. Ahí, la intensidad creciente del peregrinaje, la música irracional del vaho, la almohada lasciva y sus acrobacias, aquel mundo insurgente de degüellos. Me hablabas embadurnando mis recuerdos. Sabemos que el tiempo es ese laberinto de moho en el que incurren devotamente los espejos y que luego nos pellizca como una sombra de adobe. (Sé que después del temblor solo nos quedaría la escarcha inmóvil del galope.)
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga


No hay comentarios: