martes, 17 de diciembre de 2019

ÀNIMA VOLUNTARIOSA

Imagen FB de Pere Bessó





ÀNIMA VOLUNTARIOSA




Enmig d’un fred de ganivets, els carrers com un eco desvetlat. Una mortalla de gel cobreix la carn i aquella finestra tancada pels grisos. No és blanc aquest tremolar dels ossos, groga potser, la ferida que ens deixa el temps. Aguts els ulls en la penombra del cor que grunyeix buscant el pany del sens fi, o aquesta llarga espera del darrer refugi. (Al capdavall, la falda, també és una recerca que el destí revalida.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ALMA VOLUNTARIOSA




En medio de un frío de cuchillos, las calles como un eco desvelado. Una mortaja de hielo cubre la carne y aquella ventana cerrada por los grises. No es blanco este tiritar de los huesos, amarilla tal vez, la herida que nos deja el tiempo. Agudos los ojos en la penumbra del corazón que gruñe buscando la cerradura del sinfín, o esa larga espera del último refugio. (A fin de cuentas, el regazo, también es una búsqueda que destino revalida.)
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: