Imagen FB de Pere Bessó
ÀNIMA
VOLUNTARIOSA
Enmig d’un fred de
ganivets, els carrers com un eco desvetlat. Una mortalla de gel cobreix la carn
i aquella finestra tancada pels grisos. No és blanc aquest tremolar dels ossos,
groga potser, la ferida que ens deixa el temps. Aguts els ulls en la penombra
del cor que grunyeix buscant el pany del sens fi, o aquesta llarga espera del
darrer refugi. (Al capdavall, la falda,
també és una recerca que el destí revalida.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ALMA VOLUNTARIOSA
En medio de un
frío de cuchillos, las calles como un eco desvelado. Una mortaja de hielo cubre
la carne y aquella ventana cerrada por los grises. No es blanco este tiritar de
los huesos, amarilla tal vez, la herida que nos deja el tiempo. Agudos los ojos
en la penumbra del corazón que gruñe buscando la cerradura del sinfín, o esa
larga espera del último refugio. (A fin
de cuentas, el regazo, también es una búsqueda que destino revalida.)
.
Del libro: Precariedades, 2019
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario