martes, 5 de noviembre de 2019

EN AQUELLA FINESTRA TRENCADA

Imagen FB de Pere Bessó






EN AQUELLA FINESTRA TRENCADA




con la orfandad agazapada en todas las ventanas
y el corazón ardiendo hasta el último instante.
Elena Cabrejas




En aquella finestra trencada de les ferides pesen els cavalls de la lascívia irresistible i l’anarquia del vent i les erupcions tel·lúriques de l’instant: damunt de la branca de la nit, el güishte del mos entre els somatens de tendresa a punt de fer caure l’horitzó. (Resta al pit, però, el tros d’orfandat dels amants o aquell racó de pedra del món als genolls.) Al cap, tot trenc d’alba manca de finestres netes; a la campana del toc de crida, crema la gebrada en xiprers de perdició.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN AQUELLA VENTANA ROTA




con la orfandad agazapada en todas las ventanas
y el corazón ardiendo hasta el último instante.
Elena Cabrejas




En aquella ventana rota de las heridas, pesan los caballos de la lascivia irresistible y la anarquía del viento y las erupciones telúricas del instante: sobre la rama de la noche, el güishte del mordisco entre los somatones de ternura a punto de tumbar el horizonte. (Queda en el pecho, sin embargo, el trozo de orfandad de los amantes o aquel rincón de piedra del mundo en las rodillas.) Al cabo, todo amanecer carece de ventanas limpias; en la campana del tañido, arde la escarcha en cipreses de extravío.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga


No hay comentarios: