DELS DIES FUGAÇOS

Imagen FB de Pere Bessó

DELS DIES FUGAÇOS

Del llibre de pedra dels dies fugaços, l’ona dels somnis de l’insòlit i la seua gepa del més enllà. Davant de la finestra invocada, els llampecs indissolubles de la memòria al costat de l’ull convuls dels imants en el seu encallador d’aigües estancades. Sempre ens desvisten les setmanes en una gota de rellotges peregrins; cremen a les fotografies afonades en l’escuma terrestre dels ganivets o en el colp de trepants que hem vist bategar al pit. Obrim les paraules del zel en un coll d’ulls desèrtics: i és clar, ja no hi ha ales per a fer una foguera d’arbres encantats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DE LOS DÍAS FUGACES

Del libro de piedra de los días fugaces, la ola de los sueños de lo insólito y su joroba del más allá. Frente a la ventana invocada, los relámpagos indisolubles de la memoria junto al ojo convulso de los imanes en su atolladero de aguas estancadas. Siempre nos desvisten las semanas en una gota de relojes peregrinos; arden las fotografías hundidas en la espuma terrestre de los cuchillos o en el golpe de taladros que hemos visto palpitar en el pecho. Abrimos las palabras del cielo en un cuello de ojos desérticos: y claro, ya no hay alas para hacer una fogata de árboles encantados.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga