IMATGE DE CARRERS DESÈRTICS

Imagen FB de Pere Bessó

IMATGE DE CARRERS DESÈRTICS

Vós, en aquesta imatge fugaç dels carrers desèrtics, entre els fetitxismes d’una violència que consumim en el nostre imaginari, quelcom així com si passàrem una temporada en l’infern, entre deliris impossibles i trompetes de corc quan ens assalta la nit. (El país no deixa de ser una llàgrima estranya enmig de tantes ombres, un riu de pols premut al cor remolcat per esquerdes.) La vida és un poc aquest Sade de les turbulències infinites, una indigestió que olora a enderrocs, o un perfum de malsons que incendia l’horitzó. Sempre ens resulta atroç aquesta festa suïcida de l’idil·li.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

IMAGEN DE CALLES DESÉRTICAS

Vos, en esa imagen fugaz de las calles desérticas, entre los fetichismos de una violencia que consumimos en nuestro imaginario, algo así como si pasáramos una temporada en el infierno, entre delirios imposibles y trompetas de carcoma cuando nos asalta la noche. (El país, no deja de ser una lágrima extraña en medio de tantas sombras, un río de polvo apretado en el corazón remolcado por grietas.) La vida es un poco ese Sade de las turbulencias infinitas, una indigestión que huele a escombros, o un perfume de pesadillas que incendia el horizonte. Siempre nos resulta atroz esta fiesta suicida del idilio.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga