lunes, 21 de octubre de 2019

LLEVAT D’AQUELLA VENTANA

Imagen FB de Pere Bessó





LLEVAT D’AQUELLA VENTANA




Llevat d'aquella finestra de l’alteritat, res i ningú no torna a sentir el xiuxiueig que dicten les ombres líquides que deixa el cerç damunt del pètal o la fulla. Tanmateix, en aquestes branques del pols un instant és un continent en la memòria, potser un amanyac que es gronxa davant dels meus ulls. (També, però, en el fons, hi ha un pit tatuat, pels braços insepults de la ranera del primer cos nu entre les meues mans.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ






SALVO AQUELLA VENTANA




Salvo aquella ventana de la otredad, nada y nadie vuelve a escuchar el susurro que dictan las sombras líquidas que deja el cierzo sobre el pétalo o la hoja. Sin embargo, en estas ramas del pulso un instante es un continente en la memoria, quizás un arrullo que se columpia frente a mis ojos. (Pero, también en el fondo, hay un pecho tatuado, por los brazos insepultos del estertor del primer cuerpo desnudo entre mis manos.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: