AVALL L’ALGA DE RELLOTGES FOSCOS

Imagen FB de Pere Bessó

AVALL L’ALGA DE RELLOTGES FOSCOS

A sota de les voreres, l’alga de rellotges foscos als vaixells grocs de l’hivern. La fusta del cos té un so buit i una ombra de cisells de pedra. M’acoste al tamboret mullat de la fullaraca i ací els llimacs llepen els meus peus, la meua nuesa que porte sota l’ala. A estones de manera inapel·lable un ocell d’aigua tomba els meus pensaments.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ABAJO EL ALGA DE RELOJES OSCUROS

Debajo de las aceras, el alga de relojes oscuros en los barcos amarillos del invierno. La madera del cuerpo tiene un sonido hueco y una sombra de cinceles de piedra. Me arrimo al taburete mojado de la hojarasca y ahí las babosas lamen mis pies, mi desnudez que llevo bajo el ala. A ratos un pájaro de agua, tumba mis pensamientos inexorablemente.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga