EBRI AL TREN ERRANT DEL FRED

Imagen FB de Pere Bessó

EBRI AL TREN ERRANT DEL FRED

Ebri al tren errant del fred, davant de l’ull de boira que penja del sens fi. Èbria la gota de llum dels cresols i el sender de tile que cau a l’àmfora del colibrí buidat en els meus ulls. Èbries les fotografies sèpies que separen el mar del meu pit, els silencis del dol que fereixen, el peix d’espills d’algun peix sibilant. Èbria, finalment, la caixeta de mixtos de la meua tendresa al costat d’aquest vaixell d’aire de l’embadaliment.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EBRIO EN EL TREN ANDANTE DEL FRÍO

Ebrio en el tren andante del frío, frente al ojo de niebla que cuelga del sinfín. Ebria la gota de luz de los candiles y el sendero de tile que cae en el ánfora del colibrí vaciado en mis ojos. Ebrias las fotografías sepias que separan el mar de mi pecho, los silencios del luto que hieren, el pez de espejos de algún pez sibilante. Ebria, en fin, la cajita de fósforos de mi ternura junto a ese barquito de aire del embeleso.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga