miércoles, 1 de marzo de 2017

LLARG DE L’ALÉ

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





LLARG DE L’ALÉ


Al llarg de l’alé tacat del camí la pedra ofegada en els turmells el cert és que els pensaments s’endureixen de set on un mutila les pors s’enrotllen les aigües del cos des d’alguna finestra indignada de soledat desesperen els cavalls del crit mentre el desconcert s’enfila en la seua escalinata sobre les pelusseres sobtoses dels esbarzerars secs el parpelleig obligat del pit

A vegades arranque a la nuesa la seua redonor cega obscurs els ulls s’arrupeixen enmig de les teranyines

Devastat de destinataris trie el trasllum de les cicatrius l’espurneig d’ullals en la seua enormitat o l’antic crit silenciós dels morts mai no és còmode ser en terra amb tants ardiments amb tant terror ombrívol mossegant els retalons dins de l’esquerda totes les incoherències i la gàbia exposada del Paradís

Dels meus desvetlaments només recorde els escapularis i les parets pintades de queixes i l’ostentació de la discòrdia

(en tota la meua respiració es tesen els ulls de la història i les estàtues que creixen en les ciutats un veu el trot erràtic de les portes i algun cor a mig despullar-se dels erms al final només sóc un animalet enmig dels meus somnis)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LARGO DEL ALIENTO


A lo largo del aliento manchado del camino la piedra ahogada en los tobillos lo cierto es que los pensamientos se endurecen de sed donde uno mutila los miedos se enrollan las aguas del cuerpo desde alguna ventana indignada de soledad desesperan los caballos del grito mientras el desconcierto trepa en su escalinata sobre las pelambres súbitas de los chiriviscos el parpadeo obligado del pecho

A veces le arranco a la desnudez su redondez ciega oscuros los ojos se acurrucan en medio de las telarañas

Devastado de destinatarios elijo lo traslúcido de las cicatrices el centelleo de colmillos en su enormidad o el antiguo grito silencioso de los muertos nunca es cómodo estar en tierra con tantos ardimientos con tanto terror sombrío mordiendo los calcañales dentro de la grieta todas las incoherencias y la jaula expuesta del Paraíso

De mis desvelos sólo recuerdo los escapularios y las paredes pintadas de quejas y la ostentación de la discordia

(en toda mi respiración se atiesan los ojos de la historia y las estatuas que crecen en las ciudades uno ve el trote errático de las puertas y algún corazón a medio despojarse de los páramos al final solo soy un animalito en medio de mis sueños)
Barataria, 2017

No hay comentarios: