Imagen FB de Pere Bessó
DAMUNT
DE LA LÀMINA DE ZINC
Damunt de la
làmina de zinc de la desventura il·legible la gespa de mosques lligada al didal
de l’infinit: els ulls sempre desconfien del penyal esquinçant les espatles i
de l’albada de les cuques de llum (en un
altre temps el teu pubis verd mossegava l’ample pit de la humitat fins a
calcinar el violer de la respiració) ara els filats de les fronteres
mantenen al límit els braços estremits.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCUAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCUAGA traduït en català per PERE BESSÓ
SOBRE LA LÁMINA DE CINC
Sobre la lámina de
cinc de la desventura ilegible el césped de moscas anudado al dedal del
infinito: los ojos siempre desconfían del peñasco rasgando los hombros y de la
alborada de las luciérnagas (en otro
tiempo tu pubis verde mordía el ancho pecho de la humedad hasta calcinar el
alhelí de la respiración) ahora las alambradas de las fronteras mantienen
al límite los brazos estremecidos.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario