jueves, 19 de septiembre de 2019

CEGA LA COPA DE PEDRA

Imagen FB de Pere Bessó





CEGA LA COPA DE PEDRA




Cega la copa de pedra del penya-segat mossega la branca vermella d’una llàgrima precipitada: aspra és l’espessor que s’estimba sobre les temples glacials els genolls trencats de l’au negra del temps ombra el voltor de la despulla que torba l’eternitat rompuda de la pols (la nit s’alça dalt de la meua tomba com un ull de pedra enmig de l’enderroc tot és no-res quan enfosqueix l’ala all tall de la tristesa.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CIEGA LA COPA DE PIEDRA




Ciega la copa de piedra del acantilado muerde la rama roja de una lágrima precipitada: áspera es la espesura que se despeña sobre las sienes glacial las rodillas rotas del ave negra del tiempo sombra el buitre del despojo que turba la eternidad rota del polvo (la noche se yergue sobre mi tumba como un ojo de piedra en medio del escombro todo es nada cuando oscurece el ala en el filo de la tristeza.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: