jueves, 19 de septiembre de 2019

LA MEUA VEU AL LLINDAR DE SET

Imagen FB de Pere Bessó





LA MEUA VEU AL LLINDAR DE SET




La meua veu al llindar de set de l’espina que nia tot el dolor: un ocell estreny la seua pròpia mort i corda una alba d’eternitat cenyeix el pit la pedra del sanglot i la gota de sal que ja sap del cel en la nuesa de l’ull la finestra que bull en la llengua i guarda la història inacabada de les mans (en un país d’ídols i tafurs es marceix ala i carn però no la brillantor de la dissort ni el foc de l’oblit.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MI VOZ EN EL UMBRAL DE SED




Mi voz en el umbral de sed de la espina que anida todo el dolor: un pájaro aprieta su propia muerte y abrocha un alba de eternidad ciñe el pecho la piedra del sollozo y la gota de sal que ya sabe del cielo en la desnudez del ojo la ventana que bulle en la lengua y guarda la historia inacabada de las manos (en un país de ídolos y tahúres se marchita ala y carne pero no la brillantez de la desdicha ni el fuego del olvido.)
.
Del libro: "Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: