viernes, 20 de septiembre de 2019

HI HA UNA ALTRA VEU

Imagen FB de Pere Bessó






HI HA UNA ALTRA VEU




Hi ha una altra veu dins de les veus que criden en la nit infinita
Uns ulls que engoleixen la fúria rutilant de les voravies i els monts de pietat
una lluna de cendra que mossega boques grogues
fins a fer del rostre una ombra ferotge un ferro o pedra
les galtes un riu d’ensagnades pors
hi ha dol en les dents mossegades per un color insomne un horror
sec que no té límits en la nostra geografia de basalt
En l’entranya s’alcen estius de pedra i colps de llàgrimes
que aigualeixen el fang del pit
Allà en el teu huracà d’ocells el puny d’ossos com una fuita
que escorxa l’udol de les meues pol·lucions
Damunt de les voravies brutes de la nit el llot d’una llàgrima
i aquella darrera fotografia trencada al foc de dos cossos
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HAY OTRA VOZ




Hay otra voz dentro las voces que gritan en la noche infinita
unos ojos que tragan la furia rutilante de las aceras y los montepíos
una luna de ceniza que muerde bocas amarillas
hasta hacer del rostro una sombra feroz un hierro o piedra
las mejillas un río de ensangrentados miedos
hay luto en los dientes mordidos por un color insomne un horror
seco que no tiene límites en nuestra geografía de basalto
En la entraña se yerguen estíos de piedra y golpes de lágrimas
que aguadan el barro del pecho
Allá en tu huracán de pájaros el puño de huesos como una huida
que desuella el aullido de mis poluciones
Sobre las aceras sucias de la noche el cieno de una lágrima
y aquella última fotografía rota sobre el fuego de dos cuerpos.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: