miércoles, 18 de septiembre de 2019

ACÍ, EN EL VOLTOR DEL FOC

Imagen FB de Pere Bessó





ACÍ, EN EL VOLTOR DEL FOC




Ací en el voltor del foc el crit a les dents gastades del suplici el miratge de sal assedegat de temps tots els colps que mormolen en obrir la boca: algú ací abandona les interjeccions del descens les finestres esgotades de botonar l’infinit alguna foscor resta a les arestes de la porta: vós en el desconcert de les meues mans i la boca àvida de pluja i l’aigua que ens descorda la pell minuciosament (l’única llum és el fòsfor de felicitat que ens enllumena la sempre cullera de batecs que creix en pujar i baixar en la penombra) però el carrer és una altra cosa ací hi ha un aquari de peixos morts i una memòria que torna a la fusta dels fèretres.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AHÍ, EN EL BUITRE DEL FUEGO




Ahí en el buitre del fuego el grito en los dientes gastados del suplicio el espejismo de sal sediento de tiempo todos los golpes que murmuran al abrir la boca: alguien aquí abandona las interjecciones del descenso las ventanas agotadas de abotonar el infinito alguna oscuridad queda en las aristas de la puerta: vos en el desconcierto de mis manos y la boca ávida de lluvia y el agua que nos desabotona la piel minuciosamente (la única luz es el fósforo de felicidad que nos alumbra la siempre cuchara de pálpitos que arrecia al subir y bajar en la penumbra) pero la calle es otra cosa ahí hay un acuario de peces muertos y una memoria que regresa a la madera de los féretros.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: