©Pintura de HAYASHI
Takahiko
CONTRATAPA
DE LES PARAULES
En la contratapa
de les paraules és el tuf que ens deixa aquest temps les muntanyes de foscor
progressiva i algunes finestres que ens colpegen en els ulls: cap al final del
dia fem el recompte dels cansaments i dels vells xiprers insubornables (en l’ínterí que ens torna la memòria la
serpent rasa del sexe i el seu estrany so d’hivern enyorat) davant del
caragol de la memòria el món de la rapinya i la mortalla aquelles intempèries
soles d’un mar en combustió perpèrtua ací la matèria del llenguatge amb la seua
roba desgastada i els filats de l’asfíxia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
CONTRATAPA DE LAS PALABRAS
En la contratapa
de las palabras está el tufo que nos deja este tiempo las montañas de oscuridad
progresiva y algunas ventanas que nos golpean en los ojos: hacia el final del
día hacemos el recuento de los cansancios y de los viejos cipreses
insobornables (en el ínterin que nos
devuelve la memoria la serpiente raída del sexo y su extraño sonido de invierno
añorado) ante el caracol de la memoria el mundo de la rapiña y la mortaja
aquellas intemperies solas de un mar en combustión perpetua ahí la materia del
lenguaje con su ropa desgastada y las alambradas de la asfixia.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de HAYASHI
Takahiko
No hay comentarios:
Publicar un comentario