L’ONATGE IL·LUMINA EL BATEC

Imagen FB de Pere Bessó

L’ONATGE IL·LUMINA EL BATEC

Al damunt del moll de la son l’onatge il·lumina els pressentiments un ocell de fred busca la finestra de l’aurora mentre l’infinit depreda el pit: per al dia emergeix el vent i mou els arrels en una resplendor de fugues i cega gola damunt meu el confí d’un quinqué blanc una dolça espurna de cerç en la paraula. (Segur que ací hi ha gavines que escolten l’inexplicable de la sang enmig de la remor de l’aigua bramen els peixos en les dues arpes del batec jove i baixen al melic amb els seus ulls d’espill moradenc) En la teua carn la ceguesa a fi de comptes de la meua mort tota aquella llum que aixopluga la meua boca.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EL OLEAJE ILUMINA EL PÁLPITO

Sobre el muelle del sueño el oleaje ilumina los pálpitos un pájaro de frío busca la ventana de la aurora mientras el infinito depreda el pecho: para el día emerge el viento y mueve las raíces en un resplandor de fugas y ciega garganta sobre mí el confín de un quinqué blanco un dulce destello de cierzo en la palabra. (Seguro que ahí hay gaviotas que escuchan lo inexplicable de la sangre en medio del rumor del agua braman los peces en las dos arpas del latido joven y bajan al ombligo con sus ojos de cárdeno espejo) En tu carne la ceguera a fin de cuentas de mi muerte aquella luz toda que abriga mi boca.

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga