lunes, 12 de agosto de 2019

DAVANT LA DEMESIA DE LA FOSCOR

Imagen FB de Pere Bessó





DAVANT LA DEMESIA DE LA FOSCOR




Davant la demesia de la foscor als carrers semblaria que el temps fóra només la boca grisa dels rellotges: al llit malalt del país és perenne el confí dels cementiris i fossa comuna l’enderroc de tants funerals: sé per fortuna que cap paraula és suficient per a mitigar el crit dels morts un vaga en aquest riu de guix de tile amb l’acurullament d’embuts i finestres mancades de panys (només em conforta l’estat de proximitat dels teus braços i l’entrecuix del teu alé al meu pit.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ANTE LA DEMASÍA DE LA OSCURIDAD




Ante la demasía de la oscuridad en las calles pareciera que el tiempo es sólo la boca gris de los relojes: en la cama enferma del país es perenne el confín de los cementerios y fosa común el escombro de tantos funerales: sé por fortuna que ninguna palabra es suficiente para mitigar el grito de los muertos uno vaga en ese río de tiza de tile con la hartura de embudos y ventanas carentes de cerraduras (sólo me conforta el estado de cercanía de tus brazos y la entrepierna de tu aliento en mi pecho.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: