domingo, 21 de julio de 2019

LITORAL EN CALMA

Imagen FB de Pere Bessó





LITORAL EN CALMA




Yo te espero de pie al final de esta línea
Yo sé dónde se esconde la flor que nace del sexo de las sirenas
Vicente Huidobro




En el límit del litoral en calma, vetle el jardí del teu sexe i l’ardent blau de pit núbil. Tota la llum navega en la viola de pell que escolten els meus ulls. El mar. Una altra vegada el mar i el seu tatuatge d’escuma. El mar. Una altra vegada el mar i els seus pulmons líquids. El cor que vetla en la riba de la fam; el sudari sencer del cos de l’espill sense saber-ho i es perd, cec, en l’espera. “Comença a enfosquir i se sent cruixir les ones davall dels peus de l’horitzó”. A l’altra punta, es gasta la tinta de la despulla i es polvoritza el cadàver del patiment.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LITORAL EN CALMA




Yo te espero de pie al final de esta línea
Yo sé dónde se esconde la flor que nace del sexo de las sirenas
Vicente Huidobro




En el límite del litoral en calma, velo el jardín de tu sexo y el ardiente azul de pecho núbil. Toda la luz navega en el alhelí de piel que escuchan mis ojos. El mar. Otra vez el mar y su tatuaje de espuma. El mar. Otra vez el mar y sus pulmones líquidos. El corazón que vela en la orilla del hambre; el sudario entero del cuerpo del espejo sin saberlo y se pierde, ciego, en la espera. “Empieza a atardecer y se oye crujir las olas bajo los pies del horizonte”. Al otro extremo, se gasta la tinta del despojo y se pulveriza el cadáver del sufrimiento.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: