Imagen FB de Pere Bessó
ÀNIMA MALALTA
…ya no vuelves a mis ojos
muertos…
César Vallejo
César Vallejo
A l’ull dilatat
s’obri la ferida, mentre l’engany ens ofereix la seua immunda boca. —Ja he
pronunciat el teu nom fins a vessar el pols; fosos els dards, he vist la
soledat del cos i els escalfreds. Sóc una ombra malalta enmig de tot el que
transcorre. Alguna cosa que cap en un instant buit. Sóc la tomba dels meus
somnis, si de cas un sender de pedres com un amor sense temps. Camine mentre la
nuesa de l’horitzó domina el misteri pobre que m’habita.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ALMA ENFERMA
…ya no vuelves a mis ojos
muertos…
César Vallejo
César Vallejo
Al ojo dilatado se
abre la herida, mientras el engaño nos ofrece su inmunda boca. —Ya he
pronunciado tu nombre hasta derramar el pulso; fundidos los dardos, he visto la
soledad del cuerpo y los escalofríos. Soy una sombra enferma en medio de todo
lo que transcurre. Algo que cabe en un instante vacío. Soy la tumba de mis
sueños, acaso un sendero de piedras como un amor sin tiempo. Camino mientras la
desnudez del horizonte domina el misterio pobre que me habita.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario