viernes, 8 de marzo de 2019

ÀNIMA MALALTA

Imagen FB de Pere Bessó





ÀNIMA MALALTA




…ya no vuelves a mis ojos muertos…
César Vallejo




A l’ull dilatat s’obri la ferida, mentre l’engany ens ofereix la seua immunda boca. —Ja he pronunciat el teu nom fins a vessar el pols; fosos els dards, he vist la soledat del cos i els escalfreds. Sóc una ombra malalta enmig de tot el que transcorre. Alguna cosa que cap en un instant buit. Sóc la tomba dels meus somnis, si de cas un sender de pedres com un amor sense temps. Camine mentre la nuesa de l’horitzó domina el misteri pobre que m’habita.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ALMA ENFERMA




…ya no vuelves a mis ojos muertos…
César Vallejo




Al ojo dilatado se abre la herida, mientras el engaño nos ofrece su inmunda boca. —Ya he pronunciado tu nombre hasta derramar el pulso; fundidos los dardos, he visto la soledad del cuerpo y los escalofríos. Soy una sombra enferma en medio de todo lo que transcurre. Algo que cabe en un instante vacío. Soy la tumba de mis sueños, acaso un sendero de piedras como un amor sin tiempo. Camino mientras la desnudez del horizonte domina el misterio pobre que me habita.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: