viernes, 8 de marzo de 2019

FUGACITAT

Imagen FB de Pere Bessó





FUGACITAT




Cometă-s eu, coroana ei e umbră
Ce-şi duce trist în urmă coada sumbră.
Mihai Beniuc




Sabem que el temps ens arrenca l’alegria i ens tornem víctimes de l’imaginari mutu. La fugacitat sempre ens resulta irrevocable, tal com la sinuositat dels espills en els ulls: quasi res no recorde d’aquells anys de lava, o del món de la teua absència. (Aquells llavis, ací, sense cansament en la tempesta.) És clar que com els cristalls sota la pluja, s’entelen; així la set, temptada, s’esvaneix. Puja a poc a poc la fusta de la nit fins a la infinitud tràgica. Al costat de l’ombra perseguida, els ossos de l’alé.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FUGACIDAD




Cometă-s eu, coroana ei e umbră
Ce-şi duce trist în urmă coada sumbră.
Mihai Beniuc




Sabemos que el tiempo nos arranca la alegría y nos volvemos víctimas del imaginario mutuo. La fugacidad siempre nos resulta irrevocable, al igual que la sinuosidad de los espejos en los ojos: casi nada recuerdo de aquellos años de lava, o del mundo de tu ausencia. (Aquellos labios, ahí, sin cansancio en la tormenta.) Claro que como los cristales bajo la lluvia, se empañan; así la sed, tentada, se desvanece. Sube de a poco la madera de la noche hasta la infinitud trágica. Junto a la sombra perseguida, los huesos del aliento.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: