viernes, 8 de marzo de 2019

LLUNYANIA ADVINGUDA

Imagen FB de Pere Bessó





LLUNYANIA ADVINGUDA




Îi voi vorbi despre lumile îndepărtate,
Despre vuietul mării, de marile temperaturi ale stelelor
Darie Novăceanu




Des d’aquelles distàncies advingudes, s’entreobrin, dins dels ulls, els cementiris. Ja no hi ha pensaments, ni arbre de música amb mi, ni un quinqué venerable a mitja llum, ni aquella nit terrible que endeviní tot nu, ni la teua ombra morint damunt de la fusta ponent del moll. No sé si allà trenca el dia. Jo cride el teu cos en la lllunyania acostumat a les meues mans; invoque els teus llavis cecs i la brasa ardent al cantó de les estrelles…
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LEJANÍA ADVENIDA




Îi voi vorbi despre lumile îndepărtate,
Despre vuietul mării, de marile temperaturi ale stelelor
Darie Novăceanu




Desde aquellas distancias advenidas, se entreabren adentro de los ojos, los cementerios. Ya no hay pensamientos, ni árbol de música conmigo, ni un quinqué venerable a media luz, ni aquella noche terrible que adiviné desnudo, ni tu sombra muriendo sobre la madera poniente del muelle. No sé si allá amanece. Yo grito tu cuerpo en la lejanía acostumbrado a mis manos; invoco tus labios ciegos y el ascua ardiendo en la esquina de las estrellas…
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: