Imagen FB de Pere Bessó
XÀFECS DISFRESSATS
My foot hit rock. The
dreamed sails
collapsed, ragged.
Margaret Atwood
collapsed, ragged.
Margaret Atwood
La vida és l’únic
que importa, però quin preu hem de pagar per a viure-la, quines topografies
erosionades ens circunden, quines esquerdes masturben l’alé, quin semen brolla
del turmell dels parpelleigs, quins hostes entren com una dona bonica a la
nostra casa: un fardell d’heretgies s’obri com prodigiós fonògraf. Després de
tot, ací inhalem qualsevol duresa i bevem els mateixos vells xàfecs disfressats
d’avantguarda. (En l’ocult, assesta el
terror la seua constel·lació de punyals.) Serveixen les meretrius per a
sobreviure als declivis de l’autocomplaença? L’onatge és un polp que llisca a
través de múltiples espills. Ningú no veu el buf encisat del parrac.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
AGUACEROS DISFRAZADOS
My foot hit rock. The
dreamed sails
collapsed, ragged.
Margaret Atwood
collapsed, ragged.
Margaret Atwood
La vida es lo
único que importa, pero qué precio debemos pagar para vivirla, qué topografías
erosionadas nos circundan, qué grietas masturban el aliento, qué semen brota
del tobillo de los parpadeos, qué huéspedes entran como una mujer linda a
nuestra casa: un fardo de herejías se abre como prodigioso fonógrafo. Después
de todo, aquí inhalamos cualquier dureza y bebemos los mismos viejos aguaceros
disfrazados de vanguardia. (En lo oculto,
asesta el terror su constelación de puñales.) ¿Sirven las meretrices para
sobrevivir a los declives de la autocomplacencia? El oleaje es un pulpo que se
desliza a través de múltiples espejos. Nadie ve el soplo hechizado del harapo.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario