viernes, 15 de febrero de 2019

AGONIA ARDENT

Imagen FB de Pere Bessó





AGONIA ARDENT




“Hi ha ganes de no haver tingut cor”, davant dels complexos
històrics d’aquest país. Donen ganes de fer pipí en les voravies
de la ciutat, mossegar-li els albellons als engolidors,
vomitar en bocinets la decepció i rentar l’alé
als oportunistes i els seus útils.
Fa mal, per cert, el punyal lúgubre del pamflet retorçat,
o de l’esquelet del vòmit sanguinolent.
Hi ha tantes cares de bisturís que no reconec al carrer.
Tan bones pudors que es fa tard.
Tants revòlvers que un no sap amb quin halar el gallet,
Tan blau que queda molt poc de l’arc del cel.
Tanta massa disfressada d’estrella que no sé on és el cel.
Muir davant de la riallada oberta de les finestres amb el meu cor
contrit: tot és tomba, o falsa fraternitat,
o senzillament la defunció anticipada de l’avenir.

Ja el zodíac sembla embriaguesa de faccions fumejants.
Ja la bellesa és un casc de carícies a l’entreson.

Tot el fum és una esfinx d’ablucions sinistres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AGONÍA ARDIENTE




“Hay ganas de no haber tenido corazón”, ante los complejos
históricos de este país. Dan ganas de hacer pipí en las aceras
de la ciudad, morderle los calcañales a los tragantes,
vomitar en pedacitos la decepción y lavar el aliento
a los oportunistas y sus utilerías.
Duele, por cierto, el puñal lúgubre del panfleto retorcido,
o del esqueleto del vómito sanguinolento.
Hay tantas caras de bisturís que no reconozco en la calle.
Tantos buenos hedores que se hace tarde.
Tantos revólveres que uno no sabe con cuál halar el gatillo,
tanto azul que queda muy poco del arcoíris.
Tanta masa disfrazada de estrella que no sé dónde está el cielo.
Muero ante la carcajada abierta de las ventanas con mi corazón
contrito: todo es tumba, o falsa fraternidad,
o simplemente la defunción anticipada del porvenir.

Ya el zodíaco parece embriaguez de facciones humeantes.
Ya la belleza es un casco de caricias a duermevela.

Todo el humo es una esfinge de abluciones siniestras.

Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: