martes, 1 de enero de 2019

TRÀNSIT VESSAT

Imagen FB de Pere Bessó





TRÀNSIT VESSAT




De tant llegir el diccionari dels carrers, m’atrevesc a caminar
i a desviure’m en el jute dels crepuscles.
Amb les nostres flassades hem alçat parets i l’inefable.
De vegades la constel·lació de l’agonia és una flor emmidonada:
Ens envaeix el baf i les fams que ens cremen
en travessar-nos les andanes d’aquesta ciutat que raja arna.
—Ningú no ens mira perquè som espectres enmig
de la fullaraca i la boirina iracunda de furgons foscos.
Ací fa fred quan estem a punt de perdre la memòria:
només una polzada de llum emergeix de les finestres,
només una gota de suor ens sadolla la set. Ara, ens pesa la tristesa
.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TRÁNSITO DERRAMADO




De tanto leer el diccionario de las calles, me atrevo a caminar
y a desvivirme en el yute de los crepúsculos.
Con nuestras cobijas hemos levantado paredes y lo indecible.
A veces la constelación de la agonía es una flor almidonada:
Nos invade el vaho y las hambres que nos queman
al atravesarnos los andenes de esta ciudad que chorrea polilla.
—Nadie nos mira porque somos espectros en medio
de la hojarasca y la neblina iracunda de furgones oscuros.
Aquí hace frío cuando estamos a punto de perder la memoria:
sólo una pulgada de luz emerge de las ventanas,
sólo una gota de sudor nos sacia la sed. Ahora, nos pesa la tristeza.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: