martes, 1 de enero de 2019

ESPILL DE MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó





ESPILL DE MEMÒRIA




Davant de la finestra, el colp d’aromes en els queixals
i l’ala del sens fi fregant les temples; des de l’altura es perpetuen
els ocells: canvie la meua soledat pel rierol de certes fotografies,
l’ull d’aigua infla el ganivet i el venta com una carícia
subtil cremant en la boca.
Desmaiats els braços he caminat per Paradise road.
Cau la vesprada i es desfà de qualsevol manera, des del baix
i l’alt, el riure retorçat es cou en les andanes
on les mosques respiren les clavegueres de la ciutat.
Per mil raons un s’amaga darrere de l’ombra dels arbres,
Darrere dels còdols rentats per l’oblit.
De vegades l’instint arremolina les passions, les retrata de genolls,
les mossega fins a maleir tant transeünt.
Davant de cada vesprada o nit, el tron de les al·lucinacions.
Ens esgarrifa la pal·lidesa de la roba en l’espill, les pregàries
polsoses de les maletes.
Les estrelles disfressades de campanes, a la vora de la follia.
El teu cos desmesurat de fam espera la meua nuesa.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ





ESPEJO DE MEMORIA




Ante la ventana, el golpe de aromas en las mochetas
y el ala del sinfín rozando las sienes; desde la altura se perpetúan
los pájaros: cambio mi soledad por el arroyo de ciertas fotografías,
el ojo de agua hincha el cuchillo y lo abanica como una caricia
sutil ardiendo en la boca.
Desmayado los brazos he caminado sobre Paradise road.
Cae la tarde y se deshace de cualquier manera, desde lo bajo
y lo alto, la risa retorcida se cuece en los andenes
donde las moscas respiran las alcantarillas de la ciudad.
Por mil razones uno se esconde detrás de la sombra de los árboles,
detrás de los guijarros lavados por el olvido.
A veces el instinto arremolina las pasiones, las retrata de rodillas,
las muerde hasta maldecir a tanto transeúnte.
Ante cada tarde o noche, el trono de las alucinaciones.
Nos estremece la palidez de la ropa en el espejo, las plegarias
polvorientas de las maletas.
Las estrellas disfrazadas de campanas, al borde de la locura.
Tu cuerpo desmedido de hambre espera mi desnudez.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: