HORA UNÀNIME

Imagen FB de Pere Bessó

HORA UNÀNIME

En cada hora unànime que ens acompanya, també hi ha criptes
acumulades en el subconscient.
Al voltant de l’ull,
l’ocell abstret damunt del niu d’aigua
que s’entrellaça amb l’ombra del cos.
—Jure que en les arrugues disperses de la nit,
han cremat els jardins més enllà del propi palpebreig.
Davall del batec de la fullaraca,
la cal·ligrafia del buit.
I més al fons, l’onzena trama de les disfresses,
la crònica incrustada en el granit.
Sempre d’algun somni
emergeixen inusitadament certes fissures.
I sempre per a cada pruïja hi ha respostes i recol·locacions.
I sempre, després de l’escena, la culpa.
I sempre el lletreig del refredat amb el seu verí d’espill.
Al capdavall, així és l’irremeiable.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HORA UNÁNIME

En cada hora unánime que nos acompaña, también hay criptas
acumuladas en el subconsciente.
Alrededor del ojo,
el pájaro ensimismado sobre el nido de agua
que se entrelaza con la sombra del cuerpo.
—Juro que en las arrugas dispersas de la noche,
han ardido los jardines más allá del propio parpadeo.
Debajo del pálpito de la hojarasca,
la caligrafía del vacío.
Y más al fondo, la undécima trama de los disfraces,
la crónica incrustada en el granito.
Siempre de algún sueño,
emergen inusitadamente ciertas fisuras.
Y siempre para cada prurito hay respuestas y reacomodos.
Y siempre, después de la escena, la culpa.
Y siempre el deletreo del resfrío con su ponzoña de espejo.
Al cabo, así es lo irremediable.
.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga