SET FENDIDA

Imagen FB de Pere Bessó

SET FENDIDA

Tots els ocells immòbils tornats al buit. Totes les espines somnàmbules de l’hivern, la peüngla negra del calendari com una pedra enrunada dels ulls. Del Confort Inn al Garrison Park, les llànties fosques d’Orangeburg Avenue, la flaire corpòria dels captaires i els ulls de febre de l’opacitat dels esclats. Allò era una cel·la de braços en zel, nits de gargoteig i cendra empastifada. En el submón de les flassades, els analgèsics voraços i les al·lucinacions, de vegades, la fosforescència del decandiment i l’abisme desordenat de les carícies.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SED HENDIDA

Todos los pájaros inmóviles vueltos al vacío. Todas las espinas sonámbulas del invierno, la pezuña negra del calendario como una piedra desmoronada de los ojos. Del Confort inn al Garrison Park, las lámparas oscuras de Orangeburg Ave., el aroma corpóreo de los mendigos y los ojos de fiebre de la opacidad de los destellos. Aquello era una celda de brazos en celo, noches de garabateo y embadurnada ceniza. En el submundo de las cobijas, los analgésicos voraces y las alucinaciones, a veces, la fosforescencia del desmedro y el abismo desordenado de las caricias.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga