Imagen FB de Pere Bessó
BROMA DEL CALIU
Sobre la nit del cos avancen els sons insepults de la boirina, aquell llibre dels morts semblant al nostre recorregut a través de les aigües emmordassades de la flama. Davant del silenci de la cendra, Leteu i la penombra abissal de qui ix cec dels somnis. No sé si fugim cremant-nos o només és el buit el que ens encoratja a viure en clau la nostra mort. A través de l’espill de les aigües, els terrossos enfonsats de la humitat, potser els ressons en cercle de la còpula, o la nit amb la seua màgia verge.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
BRUMA DEL RESCOLDO
Sobre la noche del cuerpo avanzan los sonidos insepultos de la bruma, aquel libro de los muertos semejante a nuestro recorrido a través de las aguas amordazas de la llama. Frente al silencio de la ceniza, Leteo y la penumbra abisal de quien sale ciego de los sueños. No sé si huimos quemándonos, o sólo es el vacío el que nos alienta, a vivir en clave nuestra muerte. A través del espejo de las aguas, los terrones hundidos de la humedad, quizás los ecos en círculo de la cópula, o la noche con su magia virgen.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario