domingo, 6 de enero de 2019

TRACES

Imagen FB de Pere Bessó





TRACES




Ens queden les vestimentes rovellades, el ferment, si de cas, de la pluja abrusada en aquells llocs d’infinita borina. Ens resta, fins i tot, aquell cresol espinós en el forcat esquinçat del batec. Muir d’estretir-me entre les teues cuixes, saber que se m’escalfen les mans en el teu tòrax i que la nit aplega com un bisturí al teu abdomen. (Después de tant ardit, el clímax trau el seu hostalatge. Així entenem que no hi ha amulets vitalicis, sinó resquills a l’espill.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HUELLAS




Nos quedan las vestimentas oxidadas, el fermento, acaso de la lluvia abrasada en aquellos lugares de infinita neblina. Nos queda, incluso, aquel candil espinoso en el arado desgarrado del pálpito. Muero de estrecharme entre tus muslos, saber que se me escaldan las manos en tu tórax y que la noche llega como un bisturí a tu abdomen. (Después de tanto ardid, el clímax asoma su hospedaje. Así entendemos que no hay amuletos vitalicios, sino esquirlas en el espejo.)

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: