viernes, 30 de noviembre de 2018

BATECS

Imagen FB de Pere Bessó





BATECS




Travessem la ganyota de la carn i la fusta: és groc el fred que emergeix de la nuesa, fosc el feix de llum del cos entre els molts ocells retorçats de les ombres. Davall de la fullaraca interminable, els esbossos bruts de l’anhel, confusos com la claredat de les setmanes. (És breu tot: les senderes esclarides i les rodalies. És breu la llum encesa de l’alba enmig dels meus braços.) Baixen els cavalls de la son: allà, la història amuntegada dels batecs, els bocins d’imatge que fugen, els panys empolsegats del sens fi. Sempre juguen a acomiadar-se, els rails redons dels crisantems al costat de la brasa que mosseguen les meues dents.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PÁLPITOS




Atravesamos la mueca de la carne y la madera: es amarillo el frío que emerge de la desnudez, oscuro el haz de luz del cuerpo entre los muchos pájaros retorcidos de las sombras. Debajo de la hojarasca interminable, los bocetos sucios del anhelo, confusos como la claridad de las semanas. (Es breve todo: los senderos despejados y las cercanías. Es breve la luz encendida del alba entre mis brazos.) Bajan los caballos del sueño: allá, la historia amontonada de los pálpitos, los pedazos de imagen que huyen, las cerraduras empolvadas del sinfín. Siempre juegan a despedirse, los rieles redondos de los crisantemos junto a la brasa que muerden mis dientes.
.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: