martes, 28 de agosto de 2018

ESTAT DE PARANOIES

Imagen FB de Pere Bessó






ESTAT DE PARANOIES




S’alcen esquerdes o fenedures com muralles i hi ha gossos que trauen el cap a les escasses pluges que cauen: mentre dorm algú desembarca en l’altra riba dels litorals. Finalment, l’Hades pot tornar-nos a les pors velles, a la roba interior liquada, o a les estepes dissecades de la fetor. (Ara necessite un almanac per a veure cap a on va la primavera, les mosques damunt del pa i els laberints desvetlats del vent.)

Tota l’alegria ha sigut furtada en ple migdia per la ira i el dubte. Entre les altes soledats de la ciutat, un mira, esglaiat, la llum cega que es desfulla desterrada de l’arbre.

Es fa fosc en el cendrer dels déus. Contra les voravies rovellades, els grocs que creuen els estralls de les ombres. (Al límit del viscut, algú encara respira.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ESTADO DE PARANOIAS




Se levantan grietas o hendiduras como murallas y hay perros que se asoman a las pocas lluvias que caen: mientras duermo alguien desembarca en la otra orilla de los litorales. Al final, el Hades puede volvernos a los viejos miedos, a la ropa interior licuada, o a las estepas disecadas del hedor. (Ahora necesito un almanaque para ver hacia dónde va la primavera, las moscas sobre el pan y los laberintos develados del viento.)

Toda la alegría ha sido robada en pleno mediodía por la ira y la duda. Entre las altas soledades de la ciudad, uno mira, asustado, la luz ciega que se deshoja desterrada del árbol.

Anochece en el cenicero de los dioses. Contra las aceras oxidadas, los amarillos que cruzan los estragos de las sombras. (Al límite de lo vívido, alguien respira, todavía.)

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: