Imagen: Pinterest
PARADÍS LÍQUID
En el paradís líquid dels somnis no calen bugaderies per a purificar l’alé, ni llevar-li la crosta al fortuït.
Hi ha fantasies que ens somien més enllà de la pròpia immolació: el desvari és un altre infinit orgàsmic en què expira l’ocell nascut del beuratge.
Panteixa el desordre en la seua corrent escampada. El foc, a més del pols, crema el guaret.
Al peu del vèrtex, l’aigua cremada de les ombres.
(En aquesta altra part del paradís, l’albor sempre té braços i mans. I un forcat perquè discorren les llavors.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PARAÍSO LÍQUIDO
En el paraíso líquido de los sueños no hacen falta lavanderías para purificar el aliento, ni quitarle la costra a lo fortuito.
Hay fantasías que nos sueñan más allá de la propia inmolación: el desvarío es otro infinito orgásmico en el que expira el pájaro nacido del brebaje.
Jadea el desorden en su esparcida corriente. El fuego, además del pulso, quema el barbecho.
Al pie del vértice, el agua quemada de las sombras.
(En esta otra parte del paraíso, el albor siempre tiene brazos y manos. Y un arado para que discurran las semillas.)
De “Poemas del descreimiento”, 2018.
©
André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario