sábado, 12 de mayo de 2018

DESTÍ

Imagen: Pinterest






DESTÍ




(Algú mossegà xiprers en comptes de mar a l’hora d’obrir les parpelles; després, els fèretres en la boca.)

Polsa el calostre en la templa magolada del cranc, o en aquell ocell groc que dibuixem en l’estranyesa.

Per cert que les sordeses toquen a la distància i s’entumeix l’ombra del nosaltres en una llàgrima.

Després només ens resta acostar-nos al buit del nínxol.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESTINO




(Alguien mordió cipreses en vez de mar a la hora de abrir los párpados; después, los féretros en la boca.)

Pulsa el calostro en la sien magullada del cangrejo, o en aquel pájaro amarillo que dibujamos en la extrañeza.

Por cierto que las sorderas tañen a la distancia y se entumece la sombra del nosotros en una lágrima.

Después sólo nos queda arrimarnos al vacío del nicho.

De “Poemas del descreimiento”, 2018
© André Cruchaga


No hay comentarios: