domingo, 10 de mayo de 2020

EMPREMTES

Imagen FB de Pere Bessó





EMPREMTES




Després de fer-me mal l’ala del sens fi, només em resta la llum memoriosa dels teus engonals. Quant a la resta, sempre retorne a l’orgia de les paraules, a aquesta franja subtil del comptagotes. Elles, en realitat, reviuen l’encís de les finestres i urgeixen imaginaris al xup de les equidistàncies. (Demà, si veus, estan escrits ja, els pergamins anònims de la fullaraca i la seua cendra beata d’ultratges. I la seua metàl·lica silueta de nàusees amb el seu malson avorrible.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HUELLAS




Después de dolerme el ala del sinfín, solo me queda la luz memoriosa de tus ingles. Por lo demás, siempre regreso a la orgía de las palabras, a esa franja sutil del cuentagotas. Ellas, en realidad, reviven el hechizo de las ventanas y urgen imaginarios en el aljibe de las equidistancias. (Mañana, si ves, están escritos ya, los pergaminos anónimos de la hojarasca y su beata ceniza de ultrajes. Y su metálica silueta de náusea con su aborrecida pesadilla.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

CAVA LA MEUA TOMBA SENSE DEMORA

Imagen FB de Pere Bessó





CAVA LA MEUA TOMBA SENSE DEMORA




Dig the grave both wide and Deep
Samuel Ferguson




I què de l’ànima mentre dorm, l’ombra de roure en la fossa, la llum que s’escapa de la gola, aquella boira florida del tuf de mort entre la gent, el fred del cadàver apegat a la fusta. Cava ja la fossa i que ací s’enterre també l’aroma del sexe, la set del cos i la seua cartografia. Al capdavall, ningú no escrutarà els meus trencaments, ni subjugarà les meues ales. Aquest viatge al profund és molt més que no la vida d’ara.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





CAVA MI TUMBA SIN DEMORA




Dig the grave both wide and Deep
Samuel Ferguson




Y qué del alma mientras duerme, la sombra de roble en la fosa, la luz que se escapa de la garganta, aquella niebla florida del ijillo entre la gente, el frío del cadáver pegado a la madera. Cava ya la fosa y que ahí se entierre también el aroma del sexo, la sed del cuerpo y su cartografía. Al cabo, nadie escrutará mis quebrantos, ni subyugará mis alas. Este viaje a lo profundo es mucho más que la vida de ahora.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

viernes, 8 de mayo de 2020

VAGUES RECORDS

Imagen FB de Pere Bessó






VAGUES RECORDS




From dream to dream and rhyme to rhyme I have ranged
In rambling talk with an image of air:
Vague memories, nothing but memories.
W.B. Yeats




Un arc de somnis es desprèn del llenç del temps. I ací, també, la carronya, el bull dels minuts en l’arc d’aire d’aquesta set que sovint ens sedueix. En l’entranya humida del silenci, la flassada dels records crida damunt del desvalgut rosegó, cec, de l’alba. Davant d’un alfabet de violes, el dur ull del remot que en res no redimeix aquesta mena d’edat consumida.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





VAGOS RECUERDOS




From dream to dream and rhyme to rhyme I have ranged
In rambling talk with an image of air:
Vague memories, nothing but memories.
W.B. Yeats




Un arco de sueños se desprende del lienzo del tiempo. Y ahí, también, la carroña, el hervor de los minutos en el arco de aire de esta sed que a menudo nos seduce. En la entraña húmeda del silencio, la cobija de los recuerdos grita sobre el desvalido mendrugo, ciego, del alba. Ante un alfabeto de alhelíes, el duro ojo de lo remoto que en nada redime esta suerte de edad consumida.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga


jueves, 7 de mayo de 2020

INDICI

Imagen FB de Pere Bessó






INDICI




Podem, ara, alçar la mirada cap a l’entranyable? Ajuntem perversió i lamentacions, i ací, en el forat de l’inusitat, els draps d’ombra de la infelicitat. Hi ha hores frenètiques i maldestres, capejants en el vertigen que propicien aquestes turbulències de l’insomni. Hi ha, també, premonicions a les que un no pot apel·lar. Mire una barricada de conjectures i caretes que s’adhereixen a la consciència. (Extenuat pels contrallums dels cossos, em desmesura una gota de set, la mateixa que llostreja en els forats del pit.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ASOMO




¿Podemos, ahora, levantar la mirada hacia lo entrañable? Juntamos perversión y lamentaciones, y ahí, en el agujero de lo inusitado, los trapos de sombra de la infelicidad. Hay horas frenéticas y torpes, cabeceantes en el vértigo que propician esas turbulencias del insomnio. Hay, también, premoniciones a las que uno no puede apelar. Miro una barricada de conjeturas y máscaras que se adhieren a la conciencia. (Extenuado por los contraluces de los cuerpos, me desmesura una gota de sed, misma que amanece en los agujeros del pecho.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga