domingo, 17 de noviembre de 2019

ARRIBEM FINS A LA PROFECIA

Imagen FB de Pere Bessó





ARRIBEM FINS A LA PROFECIA




Aribem fins a la profecia corcada dels espills, després d’haver-nos gastat el balbuceig i soterrat la darrera alegria que ens donà el desvari. De les promeses resten els ossos i la misèria que ens ve com un beuratge. En el baix instint de l’embruix, aquelles branques fosques de la por al costat de la bèstia que aguissa el cos. Sempre l’escapulari de tinta de l’eco i les bombolles de saliva al voltant del pany: després de tot, el forat del cel és ací, com un colp atroç en les ulleres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





LLEGAMOS HASTA LA PROFECIA




Llegamos hasta la profecía carcomida de los espejos, después de habernos gastado el balbuceo y enterrado la última alegría que nos dio el desvarío. De las promesas quedan los huesos y la miseria que nos viene como un brebaje. En el bajo instinto del embrujo, aquellas oscuras ramas del miedo junto a la bestia que azuza el cuerpo. Siempre el escapulario de tinta del eco y las burbujas de saliva alrededor de la cerradura: después de todo, el agujero del cielo está ahí, como un golpe atroz en las ojeras.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

AL VOLTANT DELS ULLS

Imagen FB de Pere Bessó




AL VOLTANT DELS ULLS




Al voltant dels ulls, l’aigua de la tempesta. I cecs els somnis amb les portes tancades. I freds els camins que repeteix l’ànima davant del menudall amarg de l’oblit que plana damunt de la sal que recull la palleta. No escapen les meues venes del coàgul de la història: només l’ebriesa fa migrar o no sentir la pèrdua de tots els insomnis i les seues llunyanies. Allà cauen les fulles i cau la neu: ací és la mort i els seus morts, el crim. I açò ens torna confusos. Tan confusos com un embarcador de cendra. Tan foscos, como un vaixell a la nit. Tan violents, com una ona desmesurada.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ALREDEDOR DE LOS OJOS




Alrededor de los ojos, el agua de la tormenta. Y ciegos los sueños con las puertas cerradas. Y fríos los caminos que repite el alma frente al cascajo amargo del olvido que se cierne sobre la sal que recoge la brizna. No escapan mis venas del coágulo de la historia: solo la ebriedad hace migrar o no sentir el extravío de todos los insomnios y sus lejanías. Allá, caen las hojas y cae la nieve: aquí es la muerte y sus muertos, el crimen. Y ello nos vuelve confusos. Tan confusos como un embarcadero de ceniza. Tan oscuros, como un barco en la noche. Tan violentos, como una ola desmedida.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

sábado, 16 de noviembre de 2019

DIES DE FANGAR

Imagen FB de Pere Bessó





DIES DE FANGAR




If anybody ask about me
Just tell 'em I walked out on…
Chester Arthur Burnett




Dies de fangars cauen als meus ulls com fuetades de lava; després descendeixen com bordells de boira i mosseguen aquest drama de ser només paradoxa. Cada instant té la seua propia fusteria. De vegades només vague en l’ambigüitat de les sabates i sóc incapaç d’impugnar els records. En cada batalla reconec els espills foscos, els enderrocs i el sutge de les morgues. A la nit i sense rellevament, es feren les ferides i els ganivets i aquests somnis que mai no netejaren les aigües sinó que prolongaren el buit de l’asfíxia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DÍAS DE CIÉNAGA




If anybody ask about me
Just tell 'em I walked out on…
Chester Arthur Burnett




Días de ciénagas caen en mis ojos como latigazos de lava; luego descienden como lupanares de niebla y muerden este drama de ser solo paradoja. Cada instante tiene su propia carpintería. A veces solo vago en la ambigüedad de los zapatos y soy incapaz de impugnar los recuerdos. En cada batalla reconozco los espejos oscuros, los escombros y el tizne de las morgues. En la noche y sin relevo, se hicieron las heridas y los cuchillos y esos sueños que nunca limpiaron las aguas sino que prolongaron el hueco de la asfixia.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

COM A LA ILLADA DE LA NIT

Imagen FB de Pere Bessó





COM A LA ILLADA DE LA NIT




Take anything you want from me,
You can take anything, anything.
Stevie Ray Vaughan




Com a la illada de la nit, els ocells morts de l’arc del cel o el ventall de pedra al manubri dessagnat de l’espera. —No digues res dels armaris amb teranyines corcats pel silenci: davant de tanta absència, només puc assassinar el calendari i engolir la bilis dels minuts. En algun racó repica avariat el paradís; de vegades els ullals de les parets i el seu baf de cadàver anuncien els focs del subsòl. Mentre un bordell d’insectes puja al meu cos, la boira acolora la meua entranya.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





COMO EN EL IJAR DE LA NOCHE




Take anything you want from me,
You can take anything, anything.
Stevie Ray Vaughan




Como en el ijar de la noche, los pájaros muertos del arco iris o el abanico de piedra en el manubrio desangrado de la espera. —No digas nada de los armarios con telarañas carcomidos por el silencio: ante tanta ausencia, solo puedo asesinar el calendario y tragar la bilis de los minutos. En algún rincón repica averiado el paraíso; a veces los colmillos de las paredes y su vapor de cadáver, anuncian los fuegos del subsuelo. Mientras un burdel de insectos sube a mi cuerpo, la bruma colorea mi entraña.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga